Chess Sudoku

Voltant per la xarxa de vegades et trobes amb sorpreses inesperades, coses que a la gent se li acudeix i que resulten ser invencions molt originals. Com la del post d’avui: un sudoku escaquístic.

El problema és: a cada regió, fila i columna ha d’haver els nºs del 1 al 8 sense repetir-se i una peça d’escacs, amb la limitació que la peça ha de cobrir 8 caselles que tinguin els nºs del 1 al 8 (també, sense repetir-se), i que les peces entre elles no es poden atacar.

Això és el que he interpretat llegint la pàgina on ho he trobat. Si un comença a pensar-hi, s’adona que:

  • Peons no pot haver-n’hi, ja que dominen només dos caselles.
  • Si hi ha cavalls ha de ser en la part central (si el sudoku fos un escaquer amb columnes i files, vol dir que a les columnes "a", "b", "h" i "i" no pot haver-hi cavalls, ni tampoc a les files 1,2,8 i 9, en aquests casos el cavall no dominaria vuit caselles degut a la proximitat amb la cantonada de l’escaquer).
  • Ni dames ni torres estan permeses, ja que controlen més de 8 caselles, fiquis on les fiquis.
  • Els àlfils, si n’hi han, han d’estar als laterals (és l’únic lloc on, tal li fa a quina casella es trobi del lateral, domina 8 caselles).

Segons l’autor d’aquest sudoku, sosté que hi ha d’haver com a mínim 3 àlfils i 2 reis. No diu res de les altres peces que falten. Hi ha un parell de chess-sudokus més en el link que incloc al principi.

En fi… algú s’atreveix a sol.lucionar-lo??

[@more@]



1 comentari

L’hipopòtam de Tahl

Una de les anècdotes més conegudes de Tahl és la que fa referència als pensaments que el jugador de Riga tingué durant una partida del campionat de la URSS del 64. En una entrevista que li van fer li preguntaren si li passava gaire sovint que durant la partida li venien idees o pensaments que no estiguessin relacionats amb els escacs. Aquesta fou la resposta:

<<Contínuament! Mai oblidaré, per citar un cas, el meu enfrontament amb Evgeni Vasiukov (Kiev, 1964). La posició a l’escaquer era molt complexa i jo pensava sacrificar un cavall. No era una variant molt clara, donat que existien moltes possibilitats. Vaig començar a calcular i m’horroritzà la idea de que el sacrifici fos fals. Les idees s’amuntegaven al meu cap: una resposta del enemic correcta en una situació determinada era inadequada en d’altres variants. El cert és que en el meu cap es va formar una muntanya de jugades caòtiques, de vegades sense relació entre elles, i l’arbre d’anàlisi tant recomanat pels entrenadors començà a créixer de manera monstruosa. No sé perquè però just en aquest moment vaig recordar la cèlebre poesia infantil de Chukovski:

Oh! Què difícil és el treball
de treure un hipopòtam del pantà!

No sabria explicar com aquell hipopòtam es va introduir en l’escaquer, però el cert és que mentre els espectadors creien que analitzava la posició jo pensava en com dimonis podia treure’s a un hipopòtam d’un pantà. Recordo que en el meu cap s’amuntegaven cabestrants, palanques, helicòpters i fins i tot una escala de corda. Després de nombrosos intents no vaig trobar cap mètode acceptable de treure’l del pantà, i vaig pensar amb amargor: "Bah! doncs que s’ofegui">>

Aquesta és la posició de la partida Tahl – Vasiukov, Kiev 1964 després de la divuitena jugada negra. Tot i que enlloc he pogut confirmar que Tahl acabés fent el sacrifici (o no) que cita en l’anècdota, diria que aquest és justament el moment de la partida al que es referia el mestre de Riga…

19.Cxg7!

El blanc entrega una peça a canvi d’un peó, l’afebliment de l’enroc negre i algunes amenaces tàctiques. Fritz ni s’immuta davant d’aquesta jugada, però ja sabem que Fritz no s’immuta davant de res. Vasiukov en canvi tenia davant seu a un mestre del joc tàctic que li acaba de "regalar" una peça… amb això n’hi ha prou per començar a tremolar. S’amenaça 20.Cxe6: acceptar el sacrifici del cavall és difícilment qüestionable. "Existeixen dos tipus de sacrificis: els correctes i els meus" (Tahl).

19… Rxg7 20.Cd4

Obre pas a la dama cap a g4 i torna a amenaçar el doble (ara un triple) a e6.

20… Cc5 21.Dg4+ Rh8 22.Cxe6 Cxe6 23.Dxe6

Tahl acabaria recuperant la peça de menys i s’acabaria imposant a la jugada 58 en un final de torre i àlfil.

Un autèntic geni. Tot i que una qüestió ens ha quedat pendent… com rescataríeu un hipopòtam d’un pantà?

[@more@]



1 comentari

Un final recent

La posició correspon a una partida molt recent, Emil Sutovsky (2654) – Etienne Bacrot (2725), Copa del Món de la FIDE, Khanty-Mansyisk (Rússia).

Bacrot acaba de jugar 55… Rg6? i Sutovsky desaprofita una oportunitat d’or per adjudicar-se el punt, al jugar 56.Td2 seguint 56…a2 57.d7 Ta8 58.d8=D Txd8 59.Txa2 Rxg5 essent el resultat final de taules.

Com guanyava el blanc?

Aprofito per recordar que tenim un problema pendent. Ningú n’endevina la maniobra guanyadora?

[@more@]



Comentaris tancats a Un final recent

El sarcòfag del rei

Us presento un problema curiós que juga amb el tema del ofegat. No us puc dir l’autor de la posició perquè el desconec, però ho averiguaré.

El rei blanc està molt lluny del peó "a", per tant cal afanyar-se a tirar els peons endavant.

1.f4! Rc7!

Si 1… a5? 2.h4 a4 3.h5 gxh5 4.fxg5 a3 5.g6 a2 6.g7 a1=D 7.g8=D+ Rc7 8.gxh5. Amb dos peons de més el final de dames s’ha de guanyar fàcil.

2.Rg3 a4

Si 2… gxf4+ 3.Rxf4 i el blanc arriba al peó de "a".

La posició del blanc sembla desesperada, el rei negre està en disposició d’arribar als peons blancs, en canvi el peo de "a" es dirigeix com una fletxa a la casella de coronació. Un recurs original deixa el resultat en taules.

3. fxg5! a4 4.Rh4 a3 5.g3 a2

El rei blanc ha fabricat un sarcòfag i s’hi ha tancat per provocar les taules.

El rei s’ha ofegat: llarga vida al rei!!!

[@more@]

Comentaris tancats a El sarcòfag del rei

Tenim problemes

Posició extreta d’una altra creació meva, partida Raquel Vilà – ChessBlog, Olot 1992. Juguen negres i fulminen.

[@more@]

2s comentaris

Prova de reconèixer a…

Encerteu a endevinar el nom d’aquests vailets?? Pista: són jugadors d’escacs 😉

Actualitzat a 27/11/2005: Joel Lautier (França, GM 2679) i Nigel Short (Anglaterra, GM 2673)

[@more@]

1 comentari

Una partida de Short

Torno a la càrrega amb un altre problema que espero us agradi. La posició del diagrama correspon a la partida Short-Timman, Tilburg 1991. La última jugada del negre ha estat 31… Te8-c8. El negre com es pot veure està clarament passiu, a la defensiva i expectant. El blanc té el joc dominat, però el tàndem Dc6-Ab7 fan inútils tentatives directes d’atac com ara 32.Cg5 per 32… Dxg2#, o 32.g4 per 32… Dxf3.

Com van guanyar les blanques?

[@more@]

Comentaris tancats a Una partida de Short

Escacsutra

Què tal una partideta? Algú s’atreveix?

[@more@]

Comentaris tancats a Escacsutra

L’incunable de Vicent

En un post anterior us parlava d’un tractat d’escacs moderns molt antic, datat de l’any 1512 obra de Damiano. Anterior a aquest tractat tenim el de Lucena, de l’any 1497, que era el primer tractat dels escacs moderns del qual se’n havia conservat alguna còpia. Recordem què vol dir escacs moderns: els escacs amb la nova dama, el moviment del qual és el que ens ha arribat fins avui.

No obstant això els historiadors i bibliòfils han estat sempre convençuts que va existir un tractat d’escacs moderns anterior al de Lucena, datat de l’any 1495 i obra d’un valencià nascut a la població castellonenca de Segorbe de nom Francesch Vicent. El llibre escrit per Vicent estava escrit en català i contenia 100 problemes. La imprenta que el va editar fou la de Lope de Roca "Alemany" (un tipògraf alemany) i Pere Trincher, un comerciant català de llibres de probable ascendència alemanya. La descripció del llibre era coneguda i la part final de la mateixa tenia el següent text:

"A loor e gloria de nostre Redemtor Jesu Christ fonc acabat lo dit libre que ha nom libre dels jochs partits dels schachs en la insigne ciutat de Valencia e estampat per mans de Lope de Roca Alemany e Pere Trincher librere a XV dies de Mag del any MCCCCLXXXXV".

L’únic problema és que el manuscrit estava totalment desaparegut, ja que l’últim exemplar del qual se’n tenia constància va ser destruït. Era un exemplar que a finals del s. XVIII se sabia que estava a la Biblioteca del monestir benedictí de Montserrat, però el llibre desaparegué l’any 1811 durant la invasió napoleònica, quan les tropes franceses que s’hi havien atrinxerat van fer servir vells manuscrits i pergamins de la biblioteca per fer projectils de fusell.

Nombrosos historiadors han dedicat anys de la seva vida a trobar l’exemplar perdut de manera infructuosa. Se sabia d’algunes pistes trobades a Itàlia i Sicília, que daten del s.XVI i el XVII i que demostraven que el llibre de Vicent era conegut a Itàlia, però el llibre seguia estant desaparegut.

Però tot això és el passat… avui es pot afirmar irrefutablement que el llibre ha estat trobat.

Un historiador espanyol de renom, José A. Garzón, seguint una pista trobada l’any 1996 que el va portar fins a Itàlia, ha presentat un llibre titulat "El regreso de Francesch Vicent. La historia del nacimiento y la expansión del ajedrez moderno" on presenta un estudi resultat de quinze anys d’investigacions que afirma que una còpia del tractat de Vicent ha estat definitivament trobat en la Biblioteca Malatestiana de Cesena (Itàlia).

En el llibre s’exposen interessants revelacions, com ara que el tractat de Lucena seria una còpia en castellà del de Vicent, o que Damiano no seria altra cosa que un pseudònim util.litzat per Vicent, obligat a viatjar a Itàlia per culpa de la inquisició. La possibilitat del pseudònim ja me la va apuntar el Bohemi, cridant-me la atenció sobre un dels paràgrafs d’un text inclòs en la web que vaig fer servir com a font d’informació per al meu post sobre el tractat de Damiano.

Hi ha moltes preguntes que ens seguim fent, preguntes que les notícies que hem pogut llegir per internet no han ajudat a esclarir. Per exemple, perquè la inquisició perseguia a Vicent? Com és que fins avui els encarregats de la Biblioteca Malatestiana de Cesena no tenien constància del llibre? Són realment els tractats de Lucena i Damiano una còpia del d’en Vicent, o tenen alguna característica pròpia? Els problemes d’escacs que té el tractat, són també els mateixos respecte als altres dos? Està escrit en català o ens trobem davant d’una altra traducció?

I les darreres preguntes que jo em faig… essent com és la troballa tant important, com és que només se’n fan 3000 còpies del llibre, i que aquestes siguin en anglès? I perquè no en castellà… o molt millor encara, en català? Quan haurem d’esperar a conèixer els secrets del primer tractat d’escacs moderns?

Haurem d’esperar… perquè si la humanitat ha hagut d’esperar més de cinc-cents anys per conèixer finalment el llibre, ja no vindrà d’uns quants més… veritat?


Font: "Lucena. La evasión en ajedrez del converso calisto", de Ricardo Calvo (Ediciones Perea)

[@more@]

1 comentari

Endevinalla

Nom d’un àrbitre de futbol de primera divisió.

Fàcil, no? 😉

[@more@]

2s comentaris